dimarts, 19 d’agost del 2008

La Red de Municipios por la Tercera República anuncia la preparación del Primer Congreso del Movimiento Republicano

laRepublica.es

La Red de Municipios por la Tercera República anunció ayer la preparación del primer congreso del movimiento republicano, donde se establecerán las líneas para "llevar a la agenda política el tema de la República".

El coordinador de la Red, Antonio Romero, reivindicó un "proceso constituyente", ya que "la gente que tiene menos de 51 años no votó la Constitución actual hace 30 años y no se siente vinculada a ella".

Romero hizo balance del primer año de la Red de Municipios por la Tercera República, constituido el 26 de julio de 2007, asegurando que esta iniciativa "está avanzando muy bien" y se siguen sumando nuevos municipios a la iniciativa.

En un año, la Red de Municipios ha presentado un ’Manifiesto a favor de un Proceso Constituyente’, firmado por personalidades como Rosa Regás, Luis García Montero, Julio Anguita o José Manuel Martín Medem, además ha encontrado en laRepublica.es un organo de expresión dle movimiento republicano y ha anunciado la futura edición impresa, de la cual ya se han publicado ya dos números promocionales.

Uno de los objetivos principales de la Red de Municipios es incrementar el número de ayuntamientos, de modo que en esta legislatura se superen las 40 localidades. Otras metas son presentar la Red en otras comunidades autónomas, además de Andalucía, e iniciar una campaña para pedir transparencia en los gastos de la Casa Real, de forma que se publiquen en Internet.

En este sentido, Romero dijo que "es una vergüenza que el PSOE y el PP mantengan una monarquía opaca", con casos de "utilización indebida de los fondos públicos", por lo que es necesaria una auditoría para ver de dónde viene el patrimonio de la Casa Real.

dimarts, 12 d’agost del 2008

IU i ICV-EUiA denuncien que, vuit mesos després de la seva aprovació, el Govern continua sense desplegar la Llei de Memoria

Izquierda Unida (IU) i Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), denuncien que, vuit mesos després de la seva aprovació, el Govern continua sense desenvolupar la llei coneguda com a Llei de memòria Històrica, ja que, entre d´altres coses, encara no ha donat llum verda al decret que regularà la concessió de la declaració de reparació i al reconeixement personal de les víctimes del franquisme i la Guerra Civil.

Amb l´objectiu de conèixer quan pensa l´Executiu aprovar les disposicions i ordres que han de desplegar tots els continguts d´aquesta norma i quantes indemnitzacions ha concedit en aquest període, el coordinador general d´IU, Gaspar Llamazares ha registrat preguntes específiques sobre cadascún dels apartats de la llei pels quals es reconeixen i amplien drets i s´estableixen mesures en favor de qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la dictadura, que va ser definitivament aprovada pel Congrés el desembre de 2007.

CAMPANYA INFORMATIVA

Per això, Llamazares ha tornat a preguntar al Govern quan té previst fer llum verd a aquesta regulació i si ha pensat a realitzar una "campanya informativa perquè els possibles beneficiaris d´aquesta declaració puguin sol·licitar-la en temps i forma".

Segons el coordinador general d´IU, la necessitat de coordinar-se amb comunitats i ajuntaments per a, per exemple, la retirada dels símbols franquistes o la localització i identificació de víctimes enterrades en fosses comunes, "no és eximent de l´obligació del Govern" per posar en marxa les mesures que són de la seva exclusiva competència en aquestes matèries.

També volen saber quan entrarà en vigor el decret que determinarà els requisits perquè els brigadistes internacionals que van lluitar a Espanya puguin obtenir la nacionalitat i si es "flexibilitzarà" la documentació que han de lliurar els "nens i nenes de la guerra" per acreditar que ho van ser, tenint en compte les dificultats amb què es troben per provar que van ser autoritzats a sortir d´Espanya.

Finalment, aspiren a què el Govern els aclareixi quan adoptarà les mesures legislatives necessàries per facilitar l´accés als llibres d´actes de defuncions dels Registres Civils dependents de la Direcció General de Registres.

diumenge, 3 d’agost del 2008

El Ple de l’Ajuntament de la Llagosta en contra de la directiva europea de les 65 hores

El passat dimarts dia 29 de juny, en sessió ordinària, el ple municipal de l’Ajuntament de la Llagosta va aprovar una moció presentada per l’equip de govern (ICV-EUiA i PSC) en contra de la directiva europea de les 65 hores.

La proposta va ser recolzada per la unanimitat dels grups municipals del consistori. En la seva intervenció, el portaveu de la coalició ICV-EUiA, Alberto López va manifestar “la seva satisfacció pel suport majoritari que rebia la moció”. López va lamentar el fet que "el govern espanyol no hagués rebutjat la moció abans tot i que s’alegra que a data d’avui que el govern central s’hagi posicionat en contra i que està segur farà tot el possible per que no prosperi la directiva”.


MOCIÓ CONTRA L'EURODIRECTIVA DEL TEMPS DE TREBALL APROVADA PER LA UNIÓ EUROPEA

Actualment el límit de la jornada laboral a Europa se situa en les 48 hores setmanals. Aquest sostre va ser aprovat per l’Organització Internacional del Treball (OIT) al 1917.

Aquesta norma va representar una fita en la conquesta dels drets de les treballadores i dels treballadors, després d’anys de revoltes sindicals que es van iniciar en la convenció de la Federació de treballadores i treballadors d’Estats Units i Canadà de l’any 1884, quan es va fer una crida per lluitar contra la jornada laboral de 10 i 12 hores diàries i passar a la de 8 hores. Aquestes reivindicacions van provocar la revolta de Chicago al 1886 amb greus enfrontaments entre treballadores i treballadors, i policies.

El 1993, el Consell i el Parlament Europeu van aprovar una directiva que limitava a 48 hores el temps de treball setmanal, per raons relacionades amb la salut i la seguretat de les treballadores i dels treballadors.

El passat 10 de juny, les i els ministres de Treball i Assumptes socials de la Unió Europea van aprovar una directiva que permet estendre fins les 60 hores –i en casos específics fins les 65- la jornada laboral setmanal. Aquest fet obriria les portes a les jornades laborals abusives.

La decisió d’ampliar la jornada laboral fins a 65 hores setmanals, modificant la Directiva 2003/88/CE sobre temps de treball, suposa un greu atac als drets reconeguts dels treballadors i de les treballadores, i un retrocés en una de les conquestes socials més importants del segle XX: la jornada laboral de 8 hores reconeguda per la OIT (Organització Internacional del Treball).

La directiva aprovada representa un atac frontal a l’Europa social i una autèntica regressió en els drets de les treballadores i dels treballadors europeus.

És un pas més en la individualització de les relacions laborals i, per tant, en la pèrdua de capacitat de negociació col·lectiva. Elimina, de facto, el dret al descans en les jornades laborals continuades.

La Confederació Europea de Sindicats també ha denunciat aquesta directiva Europea i considera que aquesta mesura suposa un retrocés de més de 100 anys en la protecció dels drets de treballadors i treballadores.

Cal defensar que Europa sigui una Europa social i deixi de banda els plantejaments ja superats en la història del continent, que només porten a perdre drets aconseguits al llarg dels anys i tornar a situacions més pròpies de segles passats.

Els grups parlamentaris europeus més conservadors pretenen deixar a mans de les treballadores i dels treballadors la negociació de les condicions de treball directament amb l’empresari. Sota el pretext de la llibertat individual, suposaria una no regulació, per llei, de les condicions mínimes que totes les treballadores i tots els treballadors de la UE actualment tenim respecte del mercat laboral, dinamitant els processos de negociació col·lectiva, deixant en condicions d’inferioritat als assalariats i assalariades.

Ser més competitius dins d’un mon globalitzat, no és una fita que s’aconsegueixi perjudicant les condicions laborals de les treballadores i dels treballadors, fent que pateixin les conseqüències d'un mercat laboral en que la competència entre els paisos més industrialitzats produeixi que paguin sempre els mateixos: els obrers.

Aquesta mesura, digna del capitalisme més agressiu, perjudica clarament els drets dels treballadors, que tant esforç han costat assolir, però a més, canvia absolutament un model social on hi ha hagut una aposta clara per dotar de més recursos i protegir als que menys tenen, el model de l'Europa social. Model que ha permès a Europa liderar l’economia mundial.

Es clar que la aposta d’aquesta mesura, es dirigeix a fer que els més rics ho siguin encara més i que els que treballen dediquin més hores personals a la feina.

L'aposta de l'Europa social hauria de venir per la conciliació entre la vida laboral i la familiar i no per la possibilitat d'incrementar l'horari laboral, fet que només beneficiaria a l'empresari.

Per tot això els sotasignants proposen al Ple l’adopció dels següents acords:

PRIMER.- Rebutjar l’actual directiva europea referent a l’ordenació del temps de treball, ja que representa una pèrdua del benestar social, dels drets laborals, i contra la seguretat i la salut a la feina, a més de dificultar la conciliació entre la vida laboral i la familiar i personal.

SEGON.- Demanar al Govern espanyol que faci totes les gestions necessàries per defensar l’actual jornada laboral.

TERCER.- Demanar als grups parlamentaris al Parlament Europeu que rebutgin aquesta directiva. I que els eurodiputats i les eurodiputades (especialment els i les que viuen a Catalunya) busquin fórmules de consens que modifiquin aquesta proposta inassumible.

QUART.- Donar total suport al posicionament de la Confederació Europea de sindicats, en la seva denúncia d’aquesta mesura.

CINQUÈ.- Demanar al Consell de la Unió Europea que adopti una nova normativa, i que sigui aprovada pel seu Parlament, que estigui en consonància amb els Tractats Europeus i la Carta de Drets Fonamentals de la UE.

SISÈ.- Informar d’aquest acord, al Govern de Catalunya, al Parlament de Catalunya, al Congrés de Diputats, al Govern Espanyol, al Parlament Europeu, a la Comissió i al Consell de la Unió Europea.


La Llagosta, a 27 de juny de 2008