EUiA per una societat lliure de violències masclistes

EUiA presenta el seu manifest pel 25 de novembre, Dia Internacional Contra les Violències Masclistes, i crida a participar a la manifestació del pròxim dilluns a Barcelona (19 hores, de Canaletes a Plaça Sant Jaume)

El 25 de novembre és un dia de denúncia de les violències contra les dones, les violències masclistes que no ens donen treva. EUiA denunciem també avui la violència institucional que s'exerceix contra les dones mitjançant mesures que impacten directament en les nostres vides: la reforma regressiva de la legislació laboral i l'amenaça que planeja sobre la llei de l'avortament, que ens allunyarà encara més del dret a decidir sobre el nostre propi cos.

Commemorar dies com aquest ha de servir per remoure consciències i analitzar de forma estructural la qüestió, preguntant-nos per què malgrat teòricament les violències masclistes són rebutjades des de qualsevol instància política, aquest fenomen continua apareixent com a element inseparable de les desigualtats de gènere.

Aquesta xacra requereix mesures específiques que proporcionin a les dones elements de prevenció i protecció real i, a la societat, consciència i cultura política per rebutjar tota mena de violències, particularment les violències masclistes. Els actuals governs conservadors, en canvi, ens porten pel camí oposat fent retallades pressupostàries que redueixen les polítiques de prevenció de violències masclistes i acompanyament de les dones que en són víctimes.

A molts indrets del món les dones ens trobem en situacions insostenibles de negació de drets que ens oculten, ens empobreixen i ens situen en risc continu, fins i tot institucionalitzat, de violència extrema, d'explotació sexual, d'agressions, violacions, assassinats i execucions. Al nostre país la deriva conservadora patriarcal cap a posicions polítiques com la modificació regressiva de la llei de l'avortament, els obstacles a la coresponsabilitat real envers els treballs de cura i les retallades en recursos de protecció social i en programes d'igualtat continuen posant de manifest que la lluita per la igualtat efectiva de dones i homes inclou, inqüestionablement, la lluita contra totes les formes de violència masclista.

Per tot això i molt més, dilluns 25 de novembre ens sumem a les activitats convocades pel moviment feminista arreu de Catalunya i a la manifestació a Barcelona, que sortirà a les 7 de la tarda des de Canaletes fins a la plaça Sant Jaume.

PROU VIOLÈNCIES CONTRA LES DONES!

Per una economia al Servei de les persones Ocupació de qualitat, amb drets i més protecció social

La crisi econòmica que vivim al nostre país no és només el resultat de la situació internacional, l’especulació financera i el preu del petroli. Les polítiques dels governs del PSOE i del PP, amb la inestimable col•laboració de CiU, ens han portat a un model econòmic, laboral i social injust, minat per un desigual repartiment de la riquesa, el treball precari, baixos salaris i pensions, un estat del benestar dels més dèbils d’Europa i un model social i fiscal injustos.

Una línia que es pretén aprofundir amb una reforma del sistema públic de pensions, que castigui encara més les classes treballadores del nostre país, i una reforma laboral que només serveix per a aprofundir la precarietat existent a casa nostra. I a això cal afegir l’imparable increment de l’atur. A l’Estat espanyol el nombre d’aturats supera els 4 milions de persones (més de 600.000 a Catalunya) , mentre a 1 milió de llars tots els seus membres estan a l’atur, en molts casos sense cap ingrés.

Per a EUiA, bona part de les mesures de xoc anunciades pel Govern espanyol serveixen per premiar els banquers i empresaris culpables de la crisi, mentre cada dia els treballadors i treballadores d’aquest país no poden arribar a final de mes (a Catalunya 1.425.000 persones cobren menys de 1.000€ al mes), pateixen acomiadaments, expedients de regulació o deslocalitzacions injustificades, o veuen com els fan fora de casa seva per no poder pagar la hipoteca o el lloguer, fets que situen el 19% de la població catalana en risc d’exclusió social.

Després d’anys d’especulació i enriquiment d’uns quants, la crisi l’estan pagant els de sempre: la gent treballadora, mentre que la dreta del PP i CiU culpabilitzen els nouvinguts de la situació. Gent treballadora que veu com, alhora, es retallen els seus drets de ciutadania, i es castiga la democràcia utilitzant un servei públic, la justícia, amb intencions polítiques gens imparcials:

• El Tribunal Suprem processa el jutge Garzón (instructor del ‘cas Gürtel’ sobre corrupció de membres del PP) per la investigació dels crims del franquisme.
• I el Tribunal Constitucional, que fa anys que s’hauria d’haver renovat, intenta imposar la seva interpretació ideològica de l’Estatut per sobre de la decisió democràtica del poble català.

Què proposem EUiA?

1.- Salari i pensions mínims de 1000€ i un sistema just i públic de pensions.

2.- Treball estable, segur i saludable.

3.- Més diners per a la protecció a les persones aturades.

4.- Reforma fiscal justa, per que pagui més qui més te.

5.- Més diners per a serveis públics i polítiques socials.

6.- Avançar cap a una banca pública, ara convertir els avals lliurats als bancs en participació pública en accions.

7.- Suport al sector industrial i a les petites i mitjanes empreses.

8.- Crear un parc d’habitatges públics de lloguer social i augment de la cobertura al lloguer.

9.- Revisió del pacte d’estabilitat de la Unió Europea, superant el dèficit zero, que en aquests moments amenaça la cohesió social a molts països de la Unió.

10.- Igualtat d’oportunitats, drets i deures de ciutadania de totes les persones immigrades.

En definitiva, un nou model productiu, sostenible econòmica, social i mediambientalment, que aposti per una economia verda, que creï ocupació estable, de qualitat i amb més drets.

Per a continuar aprofundint a una manera diferent de fer política, més amoïnada pel benestar dels ciutadans, per un autèntic estat social, i un nou model productiu a Catalunya, cal donar continuïtat al Govern d’esquerres a Catalunya. Un Govern que ha augmentat un 100% la despesa social, des del 2003 al 2010, situant Catalunya en nivells europeus. Tot i la supressió de batxillerats, una decisió equivocada.

Per totes aquestes raons i més, perquè ens sobren les raons per a unir–nos la gent treballadora, cal seguir denunciant, mobilitzant i organitzant alternatives de manera conjunta l’esquerra política i les organitzacions sindicals. L’economia ha d’estar al servei de les persones.

Manifest d´EUiA pel 8 de març 2010. Les dones necessitem les esquerres. Les esquerres necessitem les dones

Ara fa 100 anys que l’alemanya Clara Zetkin va proposar l’Internacional Socialista que declarés el 8 de març Dia Internacional de la Dona Treballadora: una commemoració mundial per a celebrar les fites que les dones hem aconseguit en els àmbits social, laboral, econòmic i polític, però també per alertar del que encara ens falta assolir i fer una revisió constant, tal com estan fent aquests dies, en relació als acords de Beijing dones de tot el món a les Nacions Unides.

Les desigualtats al mercat laboral augmenten en temps de crisi

Una de les principals expressions de la desigualtat de gènere al mercat laboral és la temporalitat en la con¬tractació: la taxa és del 25% de dones front el 17% d’homes. A més, el 80% dels contractes a temps parcial són femenins i l’economia submergida afecta majoritàriament les dones (tasques de neteja, servei domèstic, comerç al detall...). D’altra banda, el salari mig de les dones segueix sent entre un 20% i un 30% menor que el dels homes i l’escletxa salarial creix a mesura que augmenta la qualificació de la feina.

Arribat el moment de la jubilació, la discriminació continua: les dones, amb més contractes precaris i menys temps de permanència al mercat laboral, obtenim pensions més baixes. És per això que EUiA, davant la proposta del Govern espanyol d’allargar l’edat de jubilació als 67 anys proposem una alternativa eficaç: incrementar la taxa d’activitat femenina, ara del 51% front el 68% de la masculina. D’aquesta manera disminuiria l’escletxa salarial, es reduiria la precarietat i augmentarien els ingressos de la Seguretat Social.

Avenços a Catalunya amb el Govern d’esquerres

En aquest 8 de març EUiA també volem celebrar que a Catalunya les polítiques d’igualtat han avançat amb el Govern d’Entesa. El Govern d’esquerres subvenciona empreses que promouen mesures d’igualtat, i això és possible perquè hem doblat el pressupost que destinem a les polítiques de dones.

En aquesta legislatura en concret s’han aprovat la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, el Pla de Polítiques de Dones 2008-2012 i el Pla estratègic dels usos dels temps a la vida quotidiana. Tot aquest paquet legislatiu està servint per avançar cap a un nou contracte social entre dones i homes que garanteixi la igualtat d’oportunitats i l’eradicació de la violència masclista, amb la creació progressiva de serveis d’atenció i informació a les dones a tots el ajuntaments i consells comarcals.

Tampoc volem oblidar la gran tasca realitzada pel nostre grup parlamentari al Congrés dels Diputats, pel que fa a la Llei de l’avortament, que va aconseguir que es recollissin les seves propostes: com ara la cobertura d’aquest dret de les dones a la xarxa de salut pública i la seva autonomia a partir dels 16 anys.
Per totes aquestes raons, és evident que les dones necessitem noves majories d’esquerres i que les esquerres necessiten les dones.

Necessitem una majoria d’esquerres que legisli a favor de les dones i amb polítiques públiques que posin en el centre l’atenció els drets de les persones i que no tremoli ni reculi davant els atacs de la dreta. Una majoria d’esquerres per avançar cap a una societat laica on el punt de trobada entre totes les persones sigui el respec¬te dels drets humans.

Aquest 8 de març, EUiA reiterem el nostre compromís de seguir treballant per arribar a la igualtat real entre dones i homes a la nostra societat i fem una crida a participar a totes les activitats i manifestacions convocades per les entitats de dones al voltant d’aquesta data. La coalició ICV-EUiA participarà a la manifestació unitària.

LLAMAMIENTO PARA LA REFUNDACIÓN DE LA IZQUIERDA

La Izquierda ha sido una esperanza para millones de personas durante décadas. Fue una garantía, y lo sigue siendo, de que otro mundo es posible. Pero la Izquierda viene sufriendo una prolongada erosión que no sólo se refleja en su retroceso electoral. La ciudadanía no participa en las decisiones importantes y el tejido asociativo es cada vez más débil.

Los errores políticos han sido numerosos y no queremos ignorarlos. Pero el neoliberalismo no sólo ha creado una enorme precariedad laboral y destrucción ambiental, no sólo ha alargado el tiempo de trabajo a costa del tiempo reservado a todo lo demás. Además, ha mantenido la división sexual del trabajo obligando a las mujeres a sobrevivir a base de jornadas dobles y triples. Además, ha segmentado a la inmensa mayoría de la ciudadanía, y muy especialmente a las trabajadoras y los trabajadores, fomentado la competencia entre nosotros y nosotras, atomizándonos, transmitiéndonos la sensación, de que somos los únicos y las únicas responsables de los males que aquejan al mundo. De que no hay alternativa al actual orden de cosas.

Pero el neoliberalismo ha entrado en crisis. No ha muerto y hay intentos serios de recomponerlo. Pero sus recetas económicas, su influencia ideológica y su modelo de civilización están a la defensiva.

Esto abre nuevas oportunidades para aquellas y aquellos que creemos en una convivencia más justa y solidaria, en un modelo económico acorde con las necesidades de las personas y del medio ambiente, en la posibilidad y en la necesidad de una sociedad distinta. En algunos países esta situación está produciendo convergencias esperanzadoras entre todas las familias y sensibilidades de la Izquierda, en América Latina está abriendo un nuevo ciclo histórico.

Son procesos complejos en los que se tienen que abordar los desencuentros del pasado, los enfrentamientos entre el reformismo y el anticapitalismo más explícito, entre la cultura de la intervención directa y las formas más institucionales de participación política. Pero son procesos que despiertan esperanzas de un mundo mejor entre sectores amplios de la población.

Ha llegado la hora de poner en marcha este proceso en nuestro país. A pesar de la fragmentación de la Izquierda, del desencanto y de la desmovilización social, el potencial democrático de nuestra sociedad sigue siendo enorme. Debajo de la cáscara institucional y de la cultura política oficial, de la corrupción y la manipulación informativa, existen amplios espacios en los que la solidaridad, los valores de justicia social, de igualdad de género, de honestidad y transparencia siguen siendo innegociables. Muchas personas que pueblan estos espacios realmente creen que es necesario construir un orden social y económico más justo, una civilización más pacífica y cooperativa en el planeta, un sistema de trabajo que dignifique a las personas y no que las destruya. Creen que el colapso ambiental se tiene que abordar de una forma distinta a la que dictan las leyes del interés y de la rentabilidad privadas, que es posible construir una sociedad más igualitaria entre hombres y mujeres. En ellos y en ellas late la convicción de que es necesario crear una sociedad distinta a la capitalista.

El momento es propicio para dar un paso así. El modelo económico y productivo español inaugurado hace varias décadas ha tocado fondo. El paro va a aumentar por tercera vez hasta rozar el 20% de la población activa a pesar de las sucesivas reformas laborales. Es un modelo productivo incompatible con los objetivos que se ha marcado la humanidad para afrontar el cambio climático, con cualquier forma avanzada de justicia social, con la dignificación del trabajo y la eliminación de la dominación del hombre sobre la mujer. Su cultura política, fuertemente bipartidista, alimenta la corrupción y el cohecho. Su modelo económico, basado en la renta financiera e inmobiliaria, nutre el poder de la banca frente al resto de la sociedad, fomenta la cultura del dinero fácil frente al trabajo productivo, la especulación frente al esfuerzo reconocido.

Nos corresponde iniciar un proceso amplio y capilar que permita darle a este deseo y a esta necesidad de cambio una expresión política, cultural y organizativa. Los y las firmantes de este Llamamiento nos comprometemos a trabajar para que todas las personas, organizaciones y grupos activos que nos reclamamos de la Izquierda empecemos a converger en un espacio común de deliberación y aprendizaje colectivo. Nos comprometemos a reunirnos a nivel de barrio, de centro de trabajo, de ciudad, de comarca y mancomunidad, de comunidad autónoma, nacionalidad histórica y también a nivel de todo el Estado. Nos comprometemos a formar foros y mesas territoriales, foros temáticos y sectoriales para la refundación de la Izquierda, espacios en los que pretendemos ponernos de acuerdo sobre cómo abordar los grandes y los pequeños problemas que nos afectan, para intentar solucionarlos e ir definiendo un nuevo proyecto político de tipo federal, republicano, feminista y socialista. Estos espacios tienen que ser plurales, pero tienen que comprometerse con un proyecto solidario en todo el Estado, ser algo más que la suma de organizaciones, de núcleos e iniciativas ya existentes. Tienen que aunar y aprovechar los esfuerzos del pasado, pero también tienen que fomentar las iniciativas innovadoras.

Nuestro objetivo es crear espacios de participación ciudadana dentro y fuera del trabajo, núcleos de poder organizado para que las personas puedan trasladar directamente sus necesidades a las instituciones, a los medios de comunicación, a los centros del poder político local, autonómico y estatal. Nuestro objetivo es mostrarle a toda la sociedad que es posible y que es más efectivo abordar los problemas de forma cooperativa, que no es necesario hacerlo compitiendo y atomizándonos. Nuestro objetivo es que la ciudadanía le arranque espacios a los intereses corruptos y endogámicos, a la lógica insaciable del capital, a los intereses de las empresas multinacionales. Nuestro objetivo es superar las distintas jerarquías que aquejan hoy a la sociedad, incluidas las jerarquías de género sobre las que se sustenta todo tipo de violencia contra las mujeres.

Nos proponemos hacerlo utilizando medios democráticos, denunciando y elaborando soluciones alternativas, creando una nueva cultura republicana en la que lo de todos y lo de todas esté por encima de los intereses excluyentes. Queremos que la ciudadanía participe activamente en este proceso abriendo la perspectiva de una sociedad distinta, más justa y sostenible para nosotras y nosotros así como también para nuestros hijos e hijas, una sociedad en la que realmente se cumplan y hagan cumplir los derechos humanos, incluidos los derechos sociales, para todas y todos los habitantes del planeta. Nuestro objetivo, en definitiva, es que nuestra generación vaya construyendo una sociedad mucho más justa, solidaria y sostenible, una sociedad socialista para el siglo XXI

Madrid, otoño de 2009