“EL PSC ENS VA FER FORA DEL GOVERN PER SER COM SOM: TRANSPARENTS I EXTREMADAMENT DEMOCRÀTICS”

Entrevista a Alberto López, portaveu d'ICV-EUiA, en el número 186 de la revista Treball.

La Justícia ha donat la raó a les reclamacions de la població de la Llagosta. Però ICV denuncieu que l’equip de govern municipal no està tractant aquest tema com caldria…

De fet, l’equip de govern ha amagat des del primer dia aquesta informació a la ciutadania. Quan ens en vam assabentar, la sentència que dóna la raó als veïns i les veïnes de la Llagosta portava amagada tres mesos a les dependències municipals. I un cop ICV-EUiA ho vam fer públic en roda de premsa, l’única (des)informació que han donat és que el Departament de Medi Ambient és culpable d’emetre informes favorables. Tot plegat, molt esperpèntic.

Aquesta requalificació també ha aparegut en la investigació del jutge Garzón sobre el cas “Pretòria”.

Més concretament, qui ha aparegut és l’exregidor del PSC de Llavaneres, Antoni Jiménez. Durant el procés de requalificació ell era el director d’Urbanisme de l’Ajuntament de Montcada. Suposo que la Justícia investiga totes les actuacions que hagi pogut fer arreu i arriba a una requalificació, la de “Can Milans”, la qual dues sentències del TSJC anul•len per presumptes irregularitats.

Com us ha afectat que el PSC us fes fora del govern, un any i mig després de les
eleccions?

Sincerament, no ens ha afectat massa. El nostre grup municipal és molt jove i hem après molt dels tècnics municipals durant el temps al govern. Ens van fer fora per ser com som, transparents i extremadament democràtics. Demanàvem més participació de la ciutadania i més informació des del govern, i això no ho van saber gestionar. Va ser molt més fàcil fer-nos fora. Ara, des de l’oposició ho continuem fent i rebem molts suports de la gent del poble.

Com us plantegeu aquest any i mig escàs que queda fins a les pròximes municipals?

Serà un no parar. La coalició funciona molt bé a la Llagosta i conjuguem la tasca política normal amb campanyes i actes de proximitat. A la Llagosta feia falta una referència com a alternativa de govern i crec que amb la feina de la gent de la coalició, amb el suport de molts veïns i veïnes i amb la tasca titànica que desenvolupa el grup municipal, aquest objectiu l’hem aconseguit. Continuarem treballant per la Llagosta i per retornar els principals valors democràtics al nostre ajuntament.

ICV a la Llagosta heu fet una renovació de gent important els últims anys. Com us està anant?

Hi ha hagut un canvi generacional que s’ha vist recompensat amb una major presència al carrer, als mitjans de comunicació, etc. Aquesta nova generació ha sabut transmetre il•lusió als nostres afiliats i afiliades i ha dut un missatge clar als carrers i places del municipi. A més, el nostre canvi generacional ha coincidit amb el dels companys i les companyes d’EUiA i això ha estat clau per restablir les antigues i malmeses relacions entre la coalició.

"Que aquest 30 aniversari sigui també un homenatge a tots aquells homes i dones que van morir lluitant per defensar els valors republicans"

Foto: Web Ajuntament de la Llagosta

Intervenció, a l'acte de commemoració dels 30 anys d'Ajuntaments democràtics, del regidor Jordi Alonso en nom d'ICV-EUiA de la Llagosta

Bon dia.

Alcalde, ex alcaldes, regidors i regidores, ex regidors i ex regidores, veïns i veïnes.

Avui commemorem al nostre municipi una efemèride molt important en la història recent del nostre país. El passat 19 d’abril, es van complir 30 anys de la constitució dels ajuntaments democràtics i amb aquests, la reanudació d’un nou període constitucional.

Lamentablement, aquesta efemèride va lligada a un parèntesis llarg y cruel de Guerra Civil y de dictadura franquista, que van usurpar la legalitat democràtica nascuda als municipis l’any 1931, en unes eleccions municipals que van significar la proclamació de la segona república.

És inevitable doncs, que aquest 30 aniversari sigui també un reconeixement i un homenatge a tots aquells homes i dones que van morir lluitant per defensar els valors republicans, la llibertat i la legalitat democràtica exercida lliurement pel poble.

I també, un reconeixement a tots aquells homes i dones que van treballar de manera activa i incansable, dia i nit, en la lluita contra la dictadura franquista, contra la repressió, contra els assassinats injustificats, defensant la llibertat d’expressió, de sindicació, d’afiliació política, de participació, en definitiva defensant les llibertats i la democràcia.

Sens dubte, aquests moviments populars de lluita antifranquista van significar els primers passos per a la consecució de la fi de la dictadura i del retorn a la normalitat democràtica.

En aquest sentit cal destacar avui, el paper del moviment veïnal sorgit al nostre municipi l’any 73, com a motor del desenvolupament i cohesió social i cultural de la nostra vila. En uns moments d’enormes dificultats, l’Associació de veïns “La Concordia” va esdevenir motor de canvi, generador de noves il•lusions i esperances, per aconseguir millores per al conjunt del poble. Qui no recorda les lluites populars per aconseguir un semàfor, per rehabilitar els edificis de la Concordia i la Vecasa o per aconseguir l’avui Parc Popular?

La Constitució de 1978 i les eleccions de 1979 van obrir la porta a la regeneració democràtica, amb nous regidors i regidores que, plens d’esperances i il•lusions van accedir a uns ajuntaments sense mitjans i sense recursos i que havien actuat durant 40 anys d’esquenes als veïns i veïnes.

Totes les corporacions democràtiques en aquests 30 anys han contribuït a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, construint equipaments e infrastructures, però permeteu que de tots en destaqui el primer, perquè com tot en la vida, arrencar és el més difícil i gràcies al seu impuls, avui tots nosaltres podem dir que hem format part d’aquest Ajuntament en algun moment.

Així doncs vull destacar els Javier Serrano, Antonio Jiménez, Fernando Molina, Francisco Rodríguez, José Caballero, Rafael Solé, Montserrat Cabistany, Francisco Quevedo, Merce Melgosa, José Luís López, Andreu Torcal, Félix Pérez, Ginés Alcaraz, Juan Medina, Arturo Font, Lluís Eras i Angel Balasch, com a reflex del motor de canvi que van significar les primeres eleccions després de la dictadura franquista.

30 anys després d’aquell punt d’inflexió, ens trobem en una situació de crisis econòmica i financera, energètica i ecològica, però també en una gran crisis de valors, escenificada en els darrers dies en els casos de corrupció emergents a tot l’Estat, que erosionen la credibilitat i l’estabilitat institucional i col•lectiva.

Durant aquests anys, la desafecció social vers les institucions democràtiques i sobretot vers la participació política ha anat en augment. La nostra encara no és una democràcia madura, al contrari, tot just és una democràcia jove que comença a esdevenir adulta, però que encara comet nombrosos errors.

La il•lusió que va esdevenir recuperar la democràcia i les institucions per al poble, ha anat derivant en una democràcia merament representativa i excessivament profesionalitzada que, mica en mica, s’ha anat allunyant de la societat, convertint la participació política en una simple acció de votació cada quatre anys. Molt, comparat amb el període obscur del franquisme. Poc, si ho comparem amb el període democràtic republicà.

Avui es més necessari que mai reaccionar i aplicar amb rigor mesures de garantia de la qualitat democràtica i de la bona gestió del món local, algunes d’elles previstes ja en la legislació vigent.

Cal doncs recuperar els valors més purs de la democràcia i de la participació política. Recuperar la participació vocacional, aquella que esdevé com a servei a allò públic. Recuperar la democràcia radical i participativa, per dur-la a tots els àmbits socials, com l’economia o la cultura, profunditzant en la democràcia política amb la participació ciutadana directa en les institucions, retornant els Ajuntaments al poble.

Cal recuperar valors com la ètica, la informació, la transparència i l’austeritat, components essencials per la democràcia local i pel desenvolupament de l’activitat municipal, tal i com sempre hem mantingut en la nostra actuació als ajuntaments.

Cal en definitiva recuperar la il•lusió en el canvi social i creure en la societat com a motor d’aquest canvi i nosaltres, els regidors i regidores (servidors públics), treballar com un més dins d’aquest magma. Tant sols aportant treball, dedicació, il•lusió i honestedat i fent perfectament vàlid el cartell del PSUC en les primeres eleccions municipals: “Mis manos, mi capital”, i sense esperar-ne cap altre fruït que el del desenvolupament social per aconseguir una societat veritablement lliure, igualitària i democràtica.

Moltes gràcies.

LLAMAMIENTO PARA LA REFUNDACIÓN DE LA IZQUIERDA

La Izquierda ha sido una esperanza para millones de personas durante décadas. Fue una garantía, y lo sigue siendo, de que otro mundo es posible. Pero la Izquierda viene sufriendo una prolongada erosión que no sólo se refleja en su retroceso electoral. La ciudadanía no participa en las decisiones importantes y el tejido asociativo es cada vez más débil.

Los errores políticos han sido numerosos y no queremos ignorarlos. Pero el neoliberalismo no sólo ha creado una enorme precariedad laboral y destrucción ambiental, no sólo ha alargado el tiempo de trabajo a costa del tiempo reservado a todo lo demás. Además, ha mantenido la división sexual del trabajo obligando a las mujeres a sobrevivir a base de jornadas dobles y triples. Además, ha segmentado a la inmensa mayoría de la ciudadanía, y muy especialmente a las trabajadoras y los trabajadores, fomentado la competencia entre nosotros y nosotras, atomizándonos, transmitiéndonos la sensación, de que somos los únicos y las únicas responsables de los males que aquejan al mundo. De que no hay alternativa al actual orden de cosas.

Pero el neoliberalismo ha entrado en crisis. No ha muerto y hay intentos serios de recomponerlo. Pero sus recetas económicas, su influencia ideológica y su modelo de civilización están a la defensiva.

Esto abre nuevas oportunidades para aquellas y aquellos que creemos en una convivencia más justa y solidaria, en un modelo económico acorde con las necesidades de las personas y del medio ambiente, en la posibilidad y en la necesidad de una sociedad distinta. En algunos países esta situación está produciendo convergencias esperanzadoras entre todas las familias y sensibilidades de la Izquierda, en América Latina está abriendo un nuevo ciclo histórico.

Son procesos complejos en los que se tienen que abordar los desencuentros del pasado, los enfrentamientos entre el reformismo y el anticapitalismo más explícito, entre la cultura de la intervención directa y las formas más institucionales de participación política. Pero son procesos que despiertan esperanzas de un mundo mejor entre sectores amplios de la población.

Ha llegado la hora de poner en marcha este proceso en nuestro país. A pesar de la fragmentación de la Izquierda, del desencanto y de la desmovilización social, el potencial democrático de nuestra sociedad sigue siendo enorme. Debajo de la cáscara institucional y de la cultura política oficial, de la corrupción y la manipulación informativa, existen amplios espacios en los que la solidaridad, los valores de justicia social, de igualdad de género, de honestidad y transparencia siguen siendo innegociables. Muchas personas que pueblan estos espacios realmente creen que es necesario construir un orden social y económico más justo, una civilización más pacífica y cooperativa en el planeta, un sistema de trabajo que dignifique a las personas y no que las destruya. Creen que el colapso ambiental se tiene que abordar de una forma distinta a la que dictan las leyes del interés y de la rentabilidad privadas, que es posible construir una sociedad más igualitaria entre hombres y mujeres. En ellos y en ellas late la convicción de que es necesario crear una sociedad distinta a la capitalista.

El momento es propicio para dar un paso así. El modelo económico y productivo español inaugurado hace varias décadas ha tocado fondo. El paro va a aumentar por tercera vez hasta rozar el 20% de la población activa a pesar de las sucesivas reformas laborales. Es un modelo productivo incompatible con los objetivos que se ha marcado la humanidad para afrontar el cambio climático, con cualquier forma avanzada de justicia social, con la dignificación del trabajo y la eliminación de la dominación del hombre sobre la mujer. Su cultura política, fuertemente bipartidista, alimenta la corrupción y el cohecho. Su modelo económico, basado en la renta financiera e inmobiliaria, nutre el poder de la banca frente al resto de la sociedad, fomenta la cultura del dinero fácil frente al trabajo productivo, la especulación frente al esfuerzo reconocido.

Nos corresponde iniciar un proceso amplio y capilar que permita darle a este deseo y a esta necesidad de cambio una expresión política, cultural y organizativa. Los y las firmantes de este Llamamiento nos comprometemos a trabajar para que todas las personas, organizaciones y grupos activos que nos reclamamos de la Izquierda empecemos a converger en un espacio común de deliberación y aprendizaje colectivo. Nos comprometemos a reunirnos a nivel de barrio, de centro de trabajo, de ciudad, de comarca y mancomunidad, de comunidad autónoma, nacionalidad histórica y también a nivel de todo el Estado. Nos comprometemos a formar foros y mesas territoriales, foros temáticos y sectoriales para la refundación de la Izquierda, espacios en los que pretendemos ponernos de acuerdo sobre cómo abordar los grandes y los pequeños problemas que nos afectan, para intentar solucionarlos e ir definiendo un nuevo proyecto político de tipo federal, republicano, feminista y socialista. Estos espacios tienen que ser plurales, pero tienen que comprometerse con un proyecto solidario en todo el Estado, ser algo más que la suma de organizaciones, de núcleos e iniciativas ya existentes. Tienen que aunar y aprovechar los esfuerzos del pasado, pero también tienen que fomentar las iniciativas innovadoras.

Nuestro objetivo es crear espacios de participación ciudadana dentro y fuera del trabajo, núcleos de poder organizado para que las personas puedan trasladar directamente sus necesidades a las instituciones, a los medios de comunicación, a los centros del poder político local, autonómico y estatal. Nuestro objetivo es mostrarle a toda la sociedad que es posible y que es más efectivo abordar los problemas de forma cooperativa, que no es necesario hacerlo compitiendo y atomizándonos. Nuestro objetivo es que la ciudadanía le arranque espacios a los intereses corruptos y endogámicos, a la lógica insaciable del capital, a los intereses de las empresas multinacionales. Nuestro objetivo es superar las distintas jerarquías que aquejan hoy a la sociedad, incluidas las jerarquías de género sobre las que se sustenta todo tipo de violencia contra las mujeres.

Nos proponemos hacerlo utilizando medios democráticos, denunciando y elaborando soluciones alternativas, creando una nueva cultura republicana en la que lo de todos y lo de todas esté por encima de los intereses excluyentes. Queremos que la ciudadanía participe activamente en este proceso abriendo la perspectiva de una sociedad distinta, más justa y sostenible para nosotras y nosotros así como también para nuestros hijos e hijas, una sociedad en la que realmente se cumplan y hagan cumplir los derechos humanos, incluidos los derechos sociales, para todas y todos los habitantes del planeta. Nuestro objetivo, en definitiva, es que nuestra generación vaya construyendo una sociedad mucho más justa, solidaria y sostenible, una sociedad socialista para el siglo XXI

Madrid, otoño de 2009

ICV-EUiA de la Llagosta es mostra satisfeta perquè el govern local dugui a terme la seva proposta de creació d’un carril bici

ICV-EUiA de la Llagosta s’han mostrat molt satisfets per la notícia apareguda el passat 6 de novembre a la web munincipal de l’Ajuntament de la Llagosta, en la que s’informa que el projecte més destacat, dins les actuacions previstes en el marc del nou Fons Estatal que rebrà el municipi de la Llagosta, serà la “la creació d'un carril bici que connecti els principals equipaments i serveis de la nostra localitat, com ara el camp de futbol, l'estació de Renfe o el Complex esportiu municipal el Turó”.

Aquesta notícia significa la realització d’una proposta que ICV-EUiA va realitzar l’any 2007 en el sí del govern municipal i que va explicar a la població en el seu butlletí “a peu de carrer” número 2. En aquell moment, la proposta, va ser rebutjada per l’actual equip de govern.

Marta Melgar, ex regidora de Medi Ambient, ha manifestat que “aquesta és una bona noticia per al nostre poble que comença a donar passes cap a la sostenibilitat”. La proposta recollia la creació d’un carril bici aprofitant les obres de millora que s’havien de realitzar en el carrer Pintor Sert, Can Xiquet i en el futur desenvolupament de les Planes II, actualment en litigi per el projecte de l’ARE. Per a Melgar que la proposta es desenvolupi “és fruït del treball i les propostes de la coalició en el sí del govern municipal”